La Generalitat Valenciana de l''Úpoca foral no va ser un ''unicum'' en la història europea. Institucions més o menys semblants van funcionar entre el segles XIV i XVIII en altres indrets del continent, especialment al si d''aquelles monarquies que, en comptes de seguir la via de l''absolutisme, es van veure obligades a mantenir els organismes representatius que feien contrapÚs al seu poder âcorts, parlaments o estats generals. Hi hagué assemblees representatives ï¬ns i tot a països on triomfà la centralització extrema al voltant del monarca, com França o Castella, però el seu pes va anar minvant al llarg del temps, mentre que a la Corona d''Aragó, tant als seus estats ibÚrics com als italians; als territoris vassalls dels ducs de Borgonya, inclosos els Països Baixos; a regions de França que havien format part durant molt de temps de l''Imperi Germà nic, com la Provença; a la mateixa Anglaterra; a certes regions d''Ità lia; a Navarra, o a la Confederació HelvÚtica, la tradició "pactista" âque no hem de confondre amb "democrà tica", però que permetia major implicació de la societat, o almenys dels grups privilegiats, en la gran polÃticaâ va durar molt més. En moltes d''aquestes regions, aquells grups van aconseguir fer un pas més en el control dels impostos que ells mateixos havien votat: van generar diputacions permanents que en gestionaven la recaptació i ï¬ns i tot les despeses a quÚ s''havien de destinar. Algunes d''aquestes "diputacions" acabaren també per adquirir noves competÚncies i una certa cà rrega simbòlica que les convertirien, d''alguna manera, en la "veu" dels seus estats.